Be molt lliure no és, ja que com no he de fer trucades a metges, però be, avui tinc un dia per estar a casa, que ja tinc ganes.

Ahir vaig fer de monitora amb un grup de nens de barri, fem manualitats, pensava que seria una mica dur, ja que són 12 nens de P4,P5 i 1er. Però no, esta molt be són molt alegres i et fa desconnectar de tot, un nen la setmana pesada va preguntar-me perquè duia gorra, i jo el primer que li vaig dir és que tenia fred. Em va fer gracia perquè era veritat i per primera vegada no tenia que explicar res. Em va fer sentir be, això que és un nen que no para i que a vegades et fa posar dels nervis, però li vaig agafar carinyo.

La meva filla i va i a vegacdes em preocupa és molt tímida, i no diu gaires coses. Jo també era així de petita i et trobes molt límitada, la tímidessa timpedeix fer moltes coses i perds molts moments de la vida on podries riure i sentir-te be. Crec que he de fer-la parlar amb mi i que m'expliqui coses i donar-li seguretat en ella mateixa. La monitora d'aquest curs de plastica, va comentar-me que les persones tímides fan dibuixos petitets. I si te rao la Sara fa cosetes petitones. Jo també devia fer dibuixos petitons? jo no tinc moltes coses de la meva infancia, ni gaires fotografies, no és una cosa que em preocupi, però a vegades voldria comparar aquestes coses. He sigut la 7 de 8 germans i la veritat és que l'il·lusó del primer no és la mateixa i això passa amb les fotos i amb el tema d'anar amagatzemen els treballs dels teus fills. Al final a la casa no hi ha tant de lloc.

Recordo moments de timidessa, quan estava a clase i preguntaven una cosa que jo sabia, però jo mai aixecava la ma, en festes on no coneixia a ningu i m'ajuntava al costat d'algu i em mantenia almarge. Quan venien els reis mags i jo mai volia pujar a veure'ls. I això quan era petita. Però va arribar un dia que una persona va ajudar-me molt, i se que només va ser perquè em va fer sentir important per ella, em portava a esmorzar i prenia un cacaolat i li explicava les meves coses. Recordo fins i tot el bar. Quan em vaig anar fen gran vaig perdre el contacta, són coses que passen a la vida, però aquí li faig un petit homenatge. Ara jo vull ser aquesta persona per la Sara.