El gegant del pi

Fa molt de temps que no publicava res, és que he fet vacances, feia dos anys que no marxava, amb l'operació de l'any passat, ja us podeu imaginar.
Però be, he marxat a Navarra, a la muntanya, ja que em tenen prohibit la platja, però la veritat és que a mi m'agrada mes la muntanya que la platja. He anat de camping amb les nenes, elles han disfrutat i jo he agafat una mica de mal d'esquena, però també m'ho he passat molt be.
Hem fet molts amics i ens els hem portat a casa i tot, de tant be que estavem, és deien familia polls, si, suposo que algu ja els tenia com amics i els ha compartit com a bona familia i ja veus s'han trobat be amb nosaltres, com som tant simpatics, i amb mi també s'han volgut quedar no han fet res de fastics amb el tema de la meva sang amb restes de medicament. Que macos, ehhh.
Be doncs quan vem arribar a casa els vem dir que gracies per tot, però que marxessin, que la casa és petita i no cavem tots, però anda que no són enganxossos els tius, hem necessitats dos ultimatons perquè marxessin tots, a mes ja eren una bona familia els molt besties. Però ara ja esta.

Respecte Navarra molt xula, jo i vull tornar, vem anar a la Vall de Baztan, molt verda i preciosa, un pel plujasso, suposo que per això és tant verda, i hi havien moltes vaques, cavalls i ovelles, imagineu les nenes, mira mama una vaca, i alfinal nosaltres dien Sara no cal que ens informis crec que no hi ha ni un metre quadrat sense animal.
També va ser precios la Selva d'Irati. Mes turistica, això si, però quins boscos, m'ha fet veure que aqui al prepirineu ens hem carregat tots els arbres, ja que tenim predomini de pins.

Ara tornem a la vida cotidiana i com no a l'hospital, per cert, potser entro amb un estudi clinic, serè com un conillet d'indies, el que em consola és que potser reduire metges, ja que tot m'ho portaren desde l'hospital. Ja us explicare si entro, primer he de fer una llista de proves i si sorten be, ja esta a fer de ratolinet.

Ja no he d'anar mes al metge fins juliol, increible.
Ara ja estic apuntada a la piscina, ara només falta anar-hi, m'he proposat que no pot passar de la setmana vinent. Tinc ganes d'anar-hi, però mai tinc el moment. És com això d'escriure posts, quan ti poses no és tant.

El que si fare una festa és amb el tema dels metges, si començo a contar tinc uns 5 metges que he d'anar veien periodicament, i entre ells no és coneixen, i ara he decidit afegir-ni un, de regal, el de la mutua, perquè em fagi un seguiment mes exaustiu, toma ya!!. Tindre sindrome de metges, "metgitis". Ostres i faltava el metge estrella, el dentista. Doncs, no, aquest mes no estic salvada i cada vegada que vaig a un de nou li he d'explicar la meva vida, i ells sempre tenen aquella cara de professional.

Crec que la meva professio frustada és el de metge, ja ja ja ja

A veure si avui el sol es queda una estona mes, estic farta de tanta pluja, vull solllllllllllllllllllllll. Ja van posar-me un nom de flor (cosa que no va agradar-me molt) suposo que és perquè necessito fer la fotosintesis.

Ahir va ser el meu últim dia de monitora al casal del barri, la veritat és que m'ha agradat, encara que he tingut dies durs, de cansanci, però crec que compensa, i sobretot m'ha agradat estar al costat de la meva cunyada, ella és la profe, l'he coneguda una mica mes i m'ha agradat. I com no, els nens, encara que a vegades no saps si te'ls menjaries, després tens una recompensa veien com disfruten i que tenen ganes de tornar.
El punt negatiu és que la Sara venia al curs i crec que ha ella no li ha anat tant be. Aquesta noia s'ha d'apendre a espabilar sola.

Be ara com no, torno anar al metge, aquesta vegada el ciruja plàstic, mai ho hagues dit que tindria que anar-hi, però ja veus la vida dona moltes voltes.

Què disfruteu d'aquest sol,

Després d'esperar una bona estona, cosa que fa augmentar la meva por, m'han fet passar, i quan ha començat a veure la boca a anat dient-li numerets a l'infermera, cosa que jo anava pensant amb la pasta que sablejarien, quan ha acabat em dona un paper i dic, mira encara m'espera mes, eran uns 400 euros, aleshores el doctor diu, t'has oblidat de la 14 i jo me'l miro i de cop es duplica el pressupost, un s'ha fet un furat al meu estomac i dic, be començem per la neteja bocal que entre amb la mutua, no? i l'home diu, clar després ja aniras desenbolsant la pasta, això no ho ha dit, però jo li he vist a la cara.

Arribo a casa i li dic al Joan Carles, el meu marit, saps que costarà tot això, i diu 4.000 euros i jo alucino, però ell diu aquesta gent et sangra per tot arreu, i jo penso encara li semblarà barato, je je je.

Be la setmana que ve comença el sorollet d'aquells aparells tant xungos.

Nou llibre que he llegit, jo vaig a les tertùlies literaries de la biblioteca de Molins de Rei i l'última obra que hem comentat és aquesta de Amelie Nothomb, esta molt be, és la vida laboral d'una noia Holandesa dins d'una empresa nipona, et fa pensar força sobre l'importancia que li donem a la nostre vida al treball, un comentari que va sorgir i crec que esta força ensertat, és que l'escriptora ens presenta la societat nipona através d'una empresa.
La proxima que hem de llegir la vaig sugerir jo ja que parla d'un Japó d'un altre época, del segle XIX , i és diu Seda de Baricco. Barrico és un escriptor que m'agradat molt, he llegit quasi tots els seus llibres, els que m'ha agrdat mes és City i Terres de Vidre, reconec que són una mica especials, ja que transtorna una mica el temps, els personatges són força complicats, però aquesta és la seva gracia.

Be us deixo que ja toca anra al dentista, ja us explicare quan em vol clavar, ja que això també fa molta por, quan ha de fer un pressupost.

He anat a pendre una xocolata desfeta, desde petita soc afeccionada a la xocolata, pensa que tinc una foto de parvuls amb tota la cara plena de xocolata, també he pensat que com és que la meva mare no em neteges la cara, però be asomeixo que és un record.
M'han regalat dos plantes que posare al meu jardí, be no es pot dir que és un jardí, són uns testos a la terrassa, però a mi em fa gracia dir-li jardí.

Avui he apuntat a l'Alba a l'escola, ella esta molt contenta i jo també, perquè ara no m'he de recorrer tot Molins a deixar les nenes. Aquesta esta feta una pinta. És la petita i això és not, encara que la meva germana diu que no és veritat, clar és la petita, les petites sempre fan mes gracia.

Aquest cap de setmana em anat 'excursió i m'ha anat molt be, em prova això d'anar a la muntanya i ho anyoro, a veure si anem mes sovint.

Be ara vaig a dinar, volia escriure una mica, per cert demà toca dentista, quina porrrrrrrr.

Ostres ja vec que encara que vulgui escric de divendres a divendres.
Alfinal no vem marxar, intentarem marxar aquest cap de setmana, espero que no plogui. Ara el cel esta blau, però això canvia en un tres i no res.

Avui he trucat per demanar hora al dentista, quin cague, he passat una quimio i encara en fa por el dentista, segur que em diu que m'ha d'arreglar tota la boca i que valdra un pastón. I no et dic el mal que farà. Be fins dimarts no he de pensar amb el tema.

Us volia ensenyar un dibuix que ha fet la Sara, és una mosca, m'ha fet molta gracia, perquè és una mosca femenina, ja que li ha posat un llaçet. No té desperdici.

M'ha quedat una entrada una mica sugeneris, mosca-dentista, ja ja ja ja

Ja estic aqui, després d'un temps.
Us explicare que em va passar ahir, estava a casa dels meus pares i sona el mobil, qui era?, doncs l'hospital de dia, que m'havia oblidat d'anar a posar-me el tractament, quin cap, la veritat és que pensava que era la setmana vinent, doncs ja em veus a mi correcuita cap al tren per anar a l'Hospital Clínic. Tope estrasada. Només faltava això, diu que aquest medicament afecta el cor i jo amb aquest sobresalts.

Be la cosa va acbar be, arribo i ja puc seure amb aquelles cadires-llit, be l'inferme, i m'enxufa la boseta amb el meu usb, porto una mena d'aparell que es diu portacard sobre el pit dret, te'l posen atraves d'una operació molt sencilla, sota la pell, l'únic inconvenient és que es veu un bulto per fora i l'altre dia vaig comprivar que pitava en els controls, vaig anar al banc d'Espanya i jo passo per aquella porta, no recordava totes les coses que porto en el meu cos.
I com no pita, el poli diu: "Vaciese los bolsillos" i jo que li dic que "ya estan vacios i que creo que lo que pita és este chirimbolo que llevo" i li ensenyo, l'home s'aparta una mica, jo crec que va pensar donde va esta robocop, i va dir-me pasa pasa.

Demà marxo de cap de setmana amb les nenes i diuen que plourà, si fa un cel precios avui, a veure si s'equivoquen els homes del temps i demà fa bo. El que és fort, es que no sabem on anirem, però porterem tnda de campanya, que aixi serà mes facil trobar lloc. Be, encara em de fer la maleta, que feliços que vivim, però jo ara no m'estreso per res, si no sortim a les 9 ja sortirem mes tard, tenim 3 dies per davant.

Be us deixo que marxo pitant el dimarts ja us escriure com ha anat

Marga